Luciano Cecchinel

de là de i càrpen e i rore spauridi
del sas rucià su la lasta slisada
te na onbrìa umida de fià sfinidi
fa qualcheduni che ’l dròn e che ’l sfiada
de là de l’ultimo ciaro del tràgol
del sas rucià su la lasta slisada
fa sanjut de stran patòc fin tel médol
l’è ’n vèrs inrauchì che ’l va e ’l vien e ’l sfiada
na ànema che la ol restar viva
drio ’l sas rucià su la lasta slisada
andé che gnesuni pi romài riva
se no l’é da tant che ’l dròn e che ’l sfiada
par sanjut de stran patòc fi n tel médol
de là de i càrpen e i rore spauridi
de là de l’ultimo ciaro del tràgol
te na onbrìa umida de fià sfinidi

da Sanjut de stran (Singhiozzi di strame)